Fiebres, arroz e insalubridad : el caso del Ampurdán (1783-1787) / Kevin Albert Pometti Benítez
Pometti Benítez, Kevin


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 38 (2020) , p. 221-254 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Élites en transición". Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Les febres palúdiques han estat, en freqüents ocasions al llarg de la història, relacionades amb els efectes de les activitats antròpiques sobre les condicions ambientals preexistents de les regions en les quals han esdevingut. Per això, en aquest treball analitzem les causes ambientals que caracteritzen les regions endèmiques de malària com és el cas de la regió de l'Empordà (NE península ibèrica), on ja amb anterioritat al segle XVIII, però, especialment, en el segle XIX es va estendre el cultiu de l'arròs de manera intensiva. També, cal considerar les condicions d'higiene i de falta de la mateixa que van poder propiciar o incrementar els efectes de les epidèmies de febres en la població. D'altra banda, analitzarem els diferents mètodes curatius emprats per dos metges corresponsals de la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, els testimoniatges de la qual s'emmarquen en el context de l'epidèmia de febres palúdiques que va assolar la península ibèrica, entre 1783 i 1786.

Magisterio espiritual en los conventos femeninos contrarreformistas del ámbito lingüístico catalán / Verónica Zaragoza Gómez
Zaragoza Gómez, Verónica


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 36 (2018) , p. 463-493
Exemplar dedicat a: "Economía y poder en la articulación del mundo ibérico". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objecte del present estudi és examinar les funcions educatives assumides pels convents femenins moderns, centrant-nos en la influència i magisteri exercits per tres religioses que, a través de les seves obres didàctiques, es van projectar com a guies per a altres monges i joves novícies. Un detall important a tenir en compte és que dos d'elles van ser destacades fundadores, preocupades per l'educació en els valors contrarreformistes de les comunitats que elles mateixes van erigir (...).

El Teatro de sala y alcoba en la Cataluña del siglo XVIII : un acto social en un espacio privado e íntimo
Ruiz Comín, Núria


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 30 (2012) , p. 251-266
Exemplar dedicat a: "Intimidad y sociabilidad en la España Moderna". Notes. Resums en català i anglès.

Mitjançant l'estudi de les representacions teatrals realitzades en espais domèstics de la societat barcelonina entre mitjans del segle XVIII i el primer terç del segle XIX, assistim a una successió d'actes socials esdevinguts en àmbit privat. Els espais utilitzats per a aquestes representacions casolanes podrien variar segons l'estatus dels qui les organitzaven, però volem destacar la sala i l'alcova, atès que es tracta d'un dels espais més íntims de la casa, i que van acabar donant nom a un concepte: teatre de sala i alcova o representacions de sala i alcova.

La Academia Médico-práctica de Barcelona y los problemas de salubridad de una gran urbe (1770-1819) / Enrique Giménez López
Ocampo Suárez-Valdés, Joaquín


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 29 (2011) , p. 61-102
Exemplar dedicat a: " Ciencia, técnica y cultura en la España Moderna". Notes. Resums en català i anglès.

L'auge de les preocupacions per la salubritat urbana en la segona meitat del segle XVIII va estar acompanyat de la creació d'institucions mèdiques que van fomentar la necessitat d'intervenció de les autoritats en la millora de la salut dels veïns. L'Acadèmia Mèdic-pràctica de Barcelona, fundada en 1770, va desenvolupar una important activitat en aquest aspecte. La influència del clima en les malalties, l'eliminació de focus infecciosos, la necessitat de redactar topografies mèdiques que descrivissin la situació sanitària i, sobretot, la urgència de clausurar els cementiris urbans i construir altres nous en llocs distants de Barcelona i ben ventilats, són els aspectes que defineixen l'activitat de l'Acadèmia barcelonina fins a 1819, any en què va ser inaugurat el nou cementiri de Poblenou.

Los Catalanes en España y la Economía política de la Ilustración : ¿"Conquista pacífica" o Españas vencidas? / Joaquín Ocampo Suárez-Valdés
Ocampo Suárez-Valdés, Joaquín


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 29 (2011) , p. 185-204
Exemplar dedicat a: " Ciencia, técnica y cultura en la España Moderna". Notes. Resums en català i anglès.

En aquestes pàgines es tracta d'analitzar com l'Economia política i els "economistes" del segle XVIII van valorar els efectes de la gradual integració de l'economia nacional. La omnipresencia de traginers i mercaderies catalanes, venia a expressar l'ocàs d'uns mercats regionals fins llavors fora de la competència exterior per la protecció natural que brindaven la distància i alts costos de transacció. A l'empara de tals barreres, cada comarca havia tendit a l'autosuficiència mercantil i a produir "una mica de tot". La vertebració del mercat no va deixar de suscitar crítiques i rebutjos per les asimetries que es constataven en la distribució dels guanys associats a l'ampliació de la demanda. Pel mateix, l'Economia política, vistes les diferències competitives entre regions, buscarà arguments sobre els quals legitimar la preservació dels equilibris que sustentaven l'ordre econòmic tradicional. En aquella tasca, l'"economia moral" serà una de les armes esgrimides enfront dels dictats d'un ordre natural governat per la "mà invisible" i l'"interès" particular.

Bajo el signo de la crisis : los alcaldes mayores de Barcelona durante el reinado de Carlos IV / Rafael Cerro Nargánez
Cerro Nargánez, Rafael


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 28 (2010) , p. 91-119
Exemplar dedicat a: "La España de Carlos IV". Notes. Resums en català i anglès.

Al llarg del segle XVIII, els alcaldes majors o tinents de corregidor de Barcelona, imposats per Felipe V en el Decret de Nova Planta (1716), van constituir el component civil més visible d'un corregiment tan àmpliament militaritzat com aquest. Des de 1783, els seus dos lletrats havien estat classificats en vares de tercera (més antiga) i de segona classe (més moderna) respectivament. Van ser responsabilitats seves assessorar, al governador militar i polític de la plaça (corregidor), en matèria de justícia ordinària civil i criminal de primera instància i presidir l'ajuntament de regidors durant les absències del seu superior. Fins llavors, els dos alcaldes majors havien exercit un important paper com a vehicles transmissors de les reformes il·lustrades empreses pels Borbons. Però durant el regnat de Carlos IV, el baix perfil professional presentat per alguns d'aquests lletrats, unit a la contundent reacció militarista dels corregidors, resultat de les guerres contra la França revolucionària, van comportar certa reculada de la seva influència política a Barcelona, la qual, amb molta paciència, s'havia aconseguit en regnats anteriors.

La "Jornada Real" de Catalunya que propició la caída del Conde Duque de Olivares / Antoni Simon i Tarrès
Simon i Tarrès, Antoni


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 28 (2010) , p. 235-268 (Varia) 
Exemplar dedicat a: " La España de Carlos IV". Notes. Resums en català i anglès.

Aquest article intenta reconstruir l'estratègia política i militar en què es va sustentar la "Jornada real" protagonitzada per Felipe IV l'any 1642, que el seu objectiu era la recuperació de la Catalunya revoltada en 1640. A partir de la documentació generada per la Junta Gran i la d'Execució, així com d'altres variades fonts impreses i manuscrites, aquest estudi analitza els plans, preparatius i desenvolupament d'aquesta campanya. L'article demostra que si ben el fracàs de la campanya de Catalunya no va ser l'única raó de la caiguda del comte duc d'Olivares, si que va ser l'element final determinant. Així mateix s'interpreta que les causes profundes del fracàs de l'estratègia polític-militar dissenyada per Olivares i les juntes que ell controlava es va deure a una visió unilateral, i en bona mesura prepotent, del conflicte obert entre la monarquia i els catalans en el 1640.

Las Temporalidades urbanas de Barcelona después de la expulsión de los jesuítas / Carlos A. Martínez Tornero
Martínez Tornero, Carlos A.


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 26 (2008) , p. 303-324
Exemplar dedicat a: "Élites sociales y poder territorial". Notes. Resums en català i anglès.

L'ocupació de les temporalitats jesuïtes va ser una acció intrínseca a la seva expulsió. Malgrat que en un primer moment no es va pensar a posar a la venda aquests béns, el 1769 es va determinar la seva sortida en subhasta pública. Algunes propietats van quedar exceptuades del procés, buscant per a elles una destinació basada en la major utilitat pública. No obstant això, les aplicacions projectades no sempre van arribar a complir-se per la falta de fons amb els quals finançar les obres. En el present treball pretenem mostrar la destinació acordada per als béns exceptuats del procés de venda a la ciutat de Barcelona, posant de manifest els principals inconvenients esdevinguts.

La Búsqueda de la hegemonía marítima y comercial : la participación de Inglaterra en la guerra de sucesión española según la obra de Francisco de Castellví "Narraciones históricas" (1700-1715) / Agustín Jiménez Moreno
Jiménez Moreno, Agustín


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 25 (2007) , p. 149-178
Exemplar dedicat a: "El conflicto sucesorio (1700-1715)". Notes. Resums en català i anglès.

Aquest article analitza la participació d'Anglaterra en la Guerra de Successió Espanyola a través de l'obra de Francisco de Castellví, escriptor català partidari de l'arxiduc Carlos. A través d'ella tenim coneixement de les motivacions que van portar a la Corona anglesa a involucrar-se en el conflicte successori espanyol, entre les quals destaca el seu desig d'introduir-se en els àmbits mercantils de la Monarquia Hispànica, el qual podia veure's frustrat pels plans hegemònics de Luis XIV.

Variabilidad climática y riesgos climáticos en perspectiva histórica : el caso de Catalunya en los siglos XVIII-XIX / Mariano Barriendos Vallvé
Barriendos i Vallvé, Marià


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 23 (2005) , p. 11-34
Exemplar dedicat a: "Agricultura, riesgos naturales y crisis en la España moderna". Notes. Resums en català i anglès.

La climatologia històrica és una especialitat que comença a tenir a Europa un nodrit col·lectiu d'investigadors. L'interès per millorar el coneixement de la variabilitat climàtica ha portat a recuperar informació dels arxius històrics per caracteritzar el clima del passat. Els mètodes emprats són multidisciplinaris amb una base historiogràfica, i una component quantitativa per tractar i analitzar la informació obtinguda. Els resultats poden ser també útils per a la interpretació històrica. Per il·lustrar aquests aspectes es presenta en aquest treball el cas de Catalunya entre els segles XVIII i XIX.

El Peso de la milicia. "Alojamiento foral" y conflicto de jurisdicciones en la frontera catalano-aragonesa durante la guerra de Cataluña (1640-1652) / Porfirio Sanz Camañes
Espino López, Antonio


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 22 (2004) , p. 173-208
Exemplar dedicat a: "Ejércitos en la Edad Moderna". Notes. Resums en català i anglès.

La deficient intendència militar per a la major part dels exèrcits de l'època moderna van obligar, amb freqüència, al seu sosteniment sobre el territori. Aquesta situació va ser molt debatuda en els tractats militars apareguts durant els segles XV a XVII. Les repercussions de l'administració de guerra a banda i banda de la frontera catalano-aragonesa durant la Guerra de Catalunya, van ser importants per a unes poblacions sotmeses a continus saquejos i trànsits, que van haver de contribuir a més amb les imposicions fiscals i suportar l'elevada càrrega dels allotjaments. El pes de la milícia va tenir efectes negatius durant dècades, en la reordenació política i econòmic-social de moltes viles i ciutats. Despoblament, descapitalització del camp, desarticulació comercial i greu deterioració del patrimoni cultural, van ser alguns dels efectes més negatius de la presència militar. En el terreny institucional, les zones sotmeses als allotjaments van ser objecte de múltiples friccions i conflictes entre el Regne i la Corona, per la interpretació de l'anomenat "allotjament foral" i la dependència de la milícia de la Capitania General.

La Selección de los oficiales reales en la Cataluña de la segunda mitad del seiscientos : una contribución al estudio de las instituciones forales / Miguel Angel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 21 (2003) , p. 433-446 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Iglesia y religiosidad". Notes. Resums en català i anglès.

S'ha pretès donar una resposta clarificadora als diferents aspectes que incidien en el nomenament dels oficials reials. Els criteris per a seleccionar-los atorgaven un paper rellevant al Consell d'Aragó i en menor intensitat al Virrey de torn del Principat. Esquema vàlid no només per al nomenament dels magistrats, sinó també per a les restants institucions reials catalanes. La decisió última depenia de la voluntat reial. I aquesta valorava en gran mesura la fidelitat i el servei familiar a la Corona en anteriors circumstàncies històriques. Però els recursos econòmics per garantir, per exemple, el funcionament de l'Audiència també absorbien l'atenció de la monarquia. La qual cosa provocava una incessant, i en ocasions complicada, cerca de fonts d'ingressos, com s'observa a Catalunya durant el conflicte dels Segadors.

La Sociedad catalana y la posesión de armas en la Época Moderna, 1501-1652 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 21 (2003) , p. 447-472 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Iglesia y religiosidad". Notes. Resums en català i anglès.

Partint de la idea que en l'Època Moderna l'Estat es va fer càrrec totalment de l'exercici de la guerra, el nostre propòsit en aquest treball ha estat analitzar els límits de la desmilitarització de la societat catalana, tractant especialment el cas de Barcelona en la primera meitat del segle XVII, a partir de la manera com es va atendre des de Catalunya la necessitat d'acudir a la defensa del territori i, en segon lloc, examinant la possessió de tot tipus d'armes, permeses i prohibides, pels particulars.

La Élite municipal leridana bajo los Austrias / Antoni Passola i Tejedor
Passola i Tejedor, Antoni


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 19 (2001) , p. 269-312 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Oligarquías y municipio en la España de los Austrias". Notes. Resums en català i anglès.

Com i responent a quins interessos va ser exercit el poder municipal per les elits locals catalanes en el període de la formació de l'Estat modern hispànic? tals són les qüestions fonamentals que s'intenten respondre acudint a l'exemple concret de la ciutat de Lleida, població altament representativa de l'entorn urbà català dominant als segles XVI i XVII. Una breu introducció al marc urbà o institucional català obre pas al nucli de l'estudi centrat en la caracterització social de l'elit governant. L'evolució del grup social que dirigia la ciutat, els seus característiques soci-econòmiques, la mobilitat dels seus integrants o els seus comportaments familiars, conformen un retrat que culmina amb l'anàlisi de les seves actituds al govern municipal i la seva actuació política als segles dels Àustries.

La Historiografía catalana del siglo XVIII : luces y sombras de un proyecto ilustrado y nacional / Javier Antón Pelayo
Antón Pelayo, Javier


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 18 (1999-2000) , p. 289-310 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Epistolarios: correspondencia". Notes al peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest assaig traça una panoràmica de la historiografia catalana durant el segle XVIII. En primer lloc, s'analitzen els elements que la vinculen i la separen del historicismo del Barroc; en segon lloc, es tracen les vies a partir de les quals el criticisme bibliogràfic i documental va arribar al Principat, refrenant-se d'aquesta manera el patriotisme del segle anterior; i, finalment, es relacionen els principals historiadors de la Il·lustració catalana, posant de manifest el difícil equilibri entre la crítica històrica i el fet nacional. S'examinen la labor historiogràfica de l'Acadèmia de Bones Lletres i la producció d'erudits com Narcís Feliu de la Penya, Josep de Mora, Pere Serra i Postius, Jaume Caresmar, Antoni de Capmany i Joan Francesc Masdeu.

¿Obligación moral o responsabilidad política? : las autoridades borbónicas en tiempo de epidemias en la Cataluña del siglo XVIII / Alfonso Zarzoso Orellana
Zarzoso Orellana, Alfons


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 17 (1998-1999) , p. 73-94
Exemplar dedicat a: "Los vivos y los muertos". Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el marc d'un segle XVIII caracteritzat pel creixement, aquest treball se centra en l'estudi de les malalties epidémicas que van afectar a la població de la Conca de Barbera durant la segona dècada del segle XVIII. Primerament, s'avalua la incidència de les malalties en l'evolució de la població, al costat dels possibles elements causals, dins d'un context socioeconòmic que permet analitzar el "marc social de la crisi". En segon lloc, s'estudien les mesures de lluita dictades per les autoritats, així com l'espai polític obert en executar-se aquelles. Finalment, es fa una valoració general d'aquests factors per poder comprendre el paper de l'Estat del segle XVIII i les seves limitacions.

Proyectos y realidades : higiene y salud pública en la Cataluña de finales del setecientos / María del Carmen Irles Vicente
Irles Vicente, M. del Carmen


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 17 (1998-1999) , p. 147-166
Exemplar dedicat a: "Los vivos y los muertos". Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els projectes i realitzacions dels corregidors i alcaldes majors que van servir a Catalunya en les últimes dècades del setcents constitueixen l'objecte del present treball, que se centra en l'anàlisi de dues qüestions fonamentals: el sanejament de les aigües en les seves diferents variants (conduccions d'aigua potable, establiment de safaretjos públics, clavegueram), així com la millora i ampliació de la xarxa de carreteres, mesura aquesta última amb la qual es buscava facilitar el proveïment urbà.

Las Provisiones eclesiásticas del Real Patronato en Cataluña a finales del reinado de Carlos III (1776-1788) / Antonio Carrasco Rodríguez
Carrasco Rodríguez, Antonio


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 15 (1996) , p. 299-344
Notes. Resums en català i anglès.

La plasmació pràctica de les idees regalistes de la monarquia borbònica tenia el seu millor exponent en el Real Patronat. Aquest permetia la intervenció real en els aspectes temporals o mixtes de la vida eclesiàstica dels seus súbdits. Entre ells destaquen les provisions beneficials. El present article analitza aquests nomenaments al Principat de Catalunya, a la fi del regnat de Carlos III.

Influencia de L. A. Muratori en la metodología crítica de Antonio de Capmany / Isabel Roma Ribes
Roma Ribes, Isabel


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 3 (1983) , p. 383-408
Notes.

Justicia y sociedad en la Cataluña de los Austrias : magistrados y linajes nobiliarios / Miguel Angel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 32 (2014) , p. 61-81
Notes a peu de pàgina.